L’organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) és l’eina dels Estats Units per perpetrar els seus atacs contra les nacions sobiranes que es neguen a acceptar els dictats de l’imperialisme. Per tant, és una organització de caràcter terrorista al servei de les elits, com demostrant els bombardejos contra la població civil a Iugoslàvia, Afganistan, Iraq, Líbia, Síria, ... L’OTAN també és una estructura utilitzada per Washington per mantenir els seus "aliats" sotmesos i subordinats als seus propis interessos, com demostra la implicació de les potències europees en totes les guerres d’agressions perpetrades pels Estats Units en els darrers anys.
L’OTAN és, en definitiva, el braç armat de l’imperialisme contra la sobirania dels pobles, d’aquí el rebuig històric dels treballadors i de les forces progressistes del conjunt de l’estat espanyol. No obstant això, malgrat la resistència que s’ofereix, les bases militars estratègiques de Rota i Morón, així com altres punts logístics i de subministrament de l’organització criminal desplegades a tot el nostre territori, són evidències eloqüents de la submissió que patim.
La guerra actual a Ucraïna té el seu origen en el cop d’estat que els Estats Units van finançar el 2014 i que va elevar al poder els sectors més reaccionaris i nacionalistes de la societat ucraïnesa. Parlant clar, els Estats Units i l’OTAN van promoure un cop d’estat feixista a Ucraïna, en un moment que la població ucraïnesa s’oposava a l’adhesió a l’OTAN.
Com a resultat d’aquest cop d’estat, va esclatar una guerra civil a Ucraïna quan una part del país es va rebel·lar contra el govern provisional que va sorgir d’aquest cop feixista. Tot i que inicialment hi va haver moltes regions que es van rebel·lar, l'exèrcit ucraïnès va aixafar les protestes a tot el país, excepte a les regions mineres de Donetsk i Lugansk. Des de llavors, l'exèrcit ucraïnès ha bombardejat constantment aquestes regions, deixant 14.000 morts i un país completament destruït.
Tot això s’entrellaça amb l’estratègia nord-americana de cercar Rússia, ampliant l’estructura militar de l’OTAN fins les mateixes fronteres del país euroasiàtic. La política cínica de les "portes obertes" de l'OTAN constitueix un perill per tercers països, ja que obre la porta a una perillosa cursa d'armament, sobretot quan la OTAN promou cops d'estat per a que aquests països traspassin aquestes "portes".
És la política de "portes obertes" defensiva tal com es pretén o és una política ofensiva? L’escut Aegis, per establir míssils a Polònia i Romania, que va començar sota el mandat d’Obama indica que no és precisament defensiu. La declaració feta el 2008 a Budapest, on va tractar Ucraïna com un futur membre de l'OTAN (violant la Constitució ucraïnesa en vigor), sembla més un forat negre absorbent que en una porta oberta. El requisit inclòs per la UE al tractat de Lisboa als candidats per entrar a la UE és una cosa que s’assembla més a un xantatge que a una porta oberta. La llei 227 del Senat nord -americà, del 2014, que autoritza aquest país a intervenir a Ucraïna i a posar míssils als països veïns de Rússia és una mostra de qui és qui "obre la porta". La denegació de l'OTAN de les exigències del 17 de desembre de 2021, que va sol·licitar la retirada de míssils de gamma intermèdia on podrien ser una amenaça i la renúncia a l'ús de països tercers com a plataforma ofensiva, no deixa dubtes que ens enfrontem a una política ofensiva.
En aquest sentit, a finals de 2021, el govern de titelles d'Ucraïna va obrir les portes a la possibilitat d'incorporar Ucraïna a l'OTAN i adquirir armes nuclears. Tenint en compte això, l'OTAN declara el gener del 2022 el seu suport total a la nova doctrina ucraïnesa per recuperar Crimea per la força, enterrant els acords de Minsk. Davant aquesta amenaça per a la seva seguretat, al febrer, Rússia llança una operació militar amb l'objectiu de destruir la capacitat militar ucraïnesa i obligar-la a adoptar un estatus de neutralitat.
Per tot això, considerem més necessaris que mai renovar el compromís de totes aquelles persones que, al conjunt de l’estat, mantenen fermament el seu no al barbàrie de l’imperialisme. És més necessari que mai reconstruir la solidaritat internacionalista i antiimperialista a tota la península, ferida greument per l’atac reaccionari de les elits del sistema. La cimera de l'OTAN de Madrid, que tindrà lloc els dies 29 i 30 de juny, decidirà el futur de l'estratègia de guerra de l'imperialisme, que constitueix un atac directe contra les llibertats i la sobirania de les classes populars de l'estat espanyol i del conjunt d’Europa, per això expressem el nostre rebuig absolut a aquesta convocatoria.
No a l'OTAN! No a l’imperialisme criminal dels Estats Units!
6 de juny de 2022
Comunicat conjunt de les entitats internacionalistes següents: Brigada Rubén Ruiz Ibarruri, Siriaren Alde, Comité galego de apoio ao Donbass e a Ucraína antifascista, Comité de apoyo al Donbass Madrid, Comité asturiano solidaridad RP Donbass, Frente Antiimperialista Internacionalista, Euskal Herria – Donbass Komitea